Durant aquest hivern he tingut la sort de escalar aquesta impressionant cara nord en dues ocasions, la primera amb en Albert Babot i la segona amb el Jaume Planella. Les dues sortides les vam fer durant el febrer del 2020, accedint per valls diferents.
Amb l'Albert vam sortir des d'Arinsal amb esquís fins als estanys Forcats i amb crampons fins a la collada que veiem al sud des del segon estany, baixada per la petita vall de Racofred, pujada a un collet i baixada per la vessant nord , flanquejant fins a peu de Paret del Medacorba.
La primera part de l'escalada era una pendent de neu dura d'uns 50 graus, primer vertical i després tendència a esquerra fins a un diedre ben marcat de terreny mixte. Vam col.locar alguns friends fins arribar a una zona més oberta de neu dura, i reunió. D'aquí cal travessar a dreta totalment, fins a peu d'una gran canal evident que només haurem d'anar seguint, fins al Cim del Medacorba. Esquiant baixem fins al cotxe.
Amb en Jaume, vam sortir des de l'estació d'Ordino Arcalís, pel Port del Rat. Baixada per la vall de Soulcem i pujada per la vall de Lavans fins al peu de la cara nord del Medacorba. L'escalada va ser practicament amb les mateixes condicions que amb l'Albert. Arribats al cim, recordo que feia un vent de mil dimonis, decidint flanquejar per la dreta, pujant al Coll de Lavans i tornem fins al Port del Rat.
Per l'escalada vam fer servir doble corda, un joc discret de friends, bagues llargues i 7 cintes.
Les dues aproximacions són molt aconsellables, tant per Arinsal, com per Arcalís.
Fotos de la sortida amb el Jaume:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada