Carena Pic Coma de Varilles-Pic de Monjol

Activitat molt guapa realitzada amb el Martí i el Jaume. Sortim des de l'inici de la Vall d'Incles i d'aquí agafem el camí que ens porta al petit estany de Querol. D'aquí pugem pel camí marcat direcció a la carena.

 L'inici de la carena és gestpit fins arribar al cim del Pic de Coma de Varilles. A partir d'aquí la cresta pren el seu caràcter i cal anar amb molta atenció ja que hi ha blocs típics de les crestes pirinenques que estan intestables. La direcció que hem agafat nosaltres és més difícil ja que la carena és en baixada i això dificulta els passos de grimpada en ser més fàcil pujar-los. 

Anem fent fins arribar al pic de Monjol, on baixem directes pel dret fins el refugi de Cabana Sorda, i d'aquí camí marcat passant per les basses de les Salamandres i l'estany de Querol fins al cotxe. Nosaltres hem estat 3h30' per fer tota l'activitat, però la veritat que hem anat molt ràpid.

Nosaltres no duiem corda ni cap mitjà d'assegurança, cosa totalment desaconsellable, a més el dia que hem triat per fer la sortida era de moltíssim fred i vent.

És aconsellable  realitzar la cresta al revés, é a dir del Pic de Monjol fins al Pic de Coma de Varilles.

Video

Fotos:

Integral Cresta Siscaró - Escobes - Pic de Ruf - Pic de Joclar - Pic de Fontargente - Pic de Rulhe

Activitat boníssima, llarguíssima i tècnica amb els millors companys, Jan Misse, Jaume Planella i Martí Làzaro. 

Decidim portar el mínim material possible, arnés, casc, una corda de 30 metres, un parell de friends. La primera part de la carena es molt senzilla fins arribar al Pic de Siscaró que hem de fer un petit rapel que per cert se'ns enganxa i el Jan a de tornar a pujar. 

Despres la cresta es va fent fins arribar al cilindre d'escobes, que nosaltres no l'escalem i decidim vorejar-lo, tornant a agafar la cresta fins al pic d'escobes que aquí si que hi ha una escalada de nivell VI. 

Continuem fins al Pic de Ruf, arribem a la collada i encadenem amb la carena del Pic de Joclar, Fontargente i Rulhe. Aquesta cresta es molt aeria, guapa i on cal fer molta atenció. Únicament vam fer servir el material per un rapel curt de 15 metres. Arribats al Pic de Rulhe, continuem camí fins al refugi de Rulhe, continuant pel camí de l'estany de Fontargent, collada i baixada per Manegor fins al cotxe.

Activitat de les bones on cal fer molta atenció pel risc de caiguda. aconsellable 100%

Fotos de l'activitat:

Un bon record amb bona gent

 

Corredor Oest Pic de l'Angonella

Amb el Carles Rossell sortim de l'estació d'Arcalis fins al Port del Rat, baixem fins a la cruilla de Soulcem, pujem per la vall i veiem un corredor que te una pinta increible a la carena de la cresta del Pic del Pla de l'Estany. El corredor és molt xulo i fàcil de pujar amb un pendent màxima de 50 graus. 

Un cop a dalt al nostre davant veiem una linia super guapa que puja directe al Pic de l'Angonella i apa anem cap allà. El corredor és molt xulo, on cal anar encordat i assegurant, no trobem gel i si neu dura.  Una escalada en mixte interessant. Del Pic ja no ens queda més que anar a la collada del Cataperdís i baixar esquiant fins al cotxe.

El material que vam utilitzar va ser una corda de 8mm de 30 metres, un parell de friends mitjans, bagues llargues i 5 cintes.

La combinació dels dos corredors es mólt bona per una activitat de 6 horetes.

Recorregut:

Fotos de la sortida:

Cara nord del Pic de Medacorba

Durant aquest hivern he tingut la sort de escalar aquesta impressionant cara nord en dues ocasions, la primera amb en Albert Babot i la segona amb el Jaume Planella. Les dues sortides les vam fer durant el febrer del 2020, accedint per valls diferents.

Amb l'Albert vam sortir des d'Arinsal amb esquís fins als estanys Forcats i amb crampons fins a la collada que veiem al sud des del segon estany, baixada per la petita vall de Racofred, pujada a un collet i baixada per la vessant nord , flanquejant fins a peu de Paret del Medacorba.

La primera part de l'escalada era una pendent de neu dura d'uns 50 graus, primer vertical i després tendència a esquerra fins a un diedre ben marcat de terreny mixte. Vam col.locar alguns friends fins arribar a una zona més oberta de neu dura, i reunió. D'aquí cal travessar a dreta totalment, fins a peu d'una gran canal evident que només haurem d'anar seguint, fins al Cim del Medacorba. Esquiant baixem  fins al cotxe.

Amb en Jaume, vam sortir des de l'estació d'Ordino Arcalís, pel Port del Rat. Baixada  per la vall de Soulcem i pujada per la vall de Lavans fins al peu de la cara nord del Medacorba. L'escalada va ser practicament amb les mateixes condicions que amb l'Albert. Arribats al cim, recordo que feia un vent de mil dimonis, decidint flanquejar per la dreta, pujant al Coll de Lavans i tornem fins al Port del Rat.

Per l'escalada vam fer servir doble corda, un joc discret de friends, bagues llargues i 7 cintes.

Les dues aproximacions són molt aconsellables, tant per Arinsal, com per Arcalís.

Fotos de la sortida amb el Jaume:

Fotos amb l'Albert: